Cites documentals i fonts: pl. del Taulí

"Translació del cementiri.- Fins l'any 1819 les inhumacions de cadàvers es feien dins l'església o als cementiris dels carrers de la Rosa i de l'església; però, reconegut el perill dels enterraments dins els llocs habitats, va pensar-se de destinar per a camp-sant un que era situat als defores de la població, a la part del Nord, el qual estava tancat amb parets, prop de les quals s'anaren construint diversos nínxols de particulars. Però la creixença de la població i la importància que després ha tingut van fer pensar en la construcció d'un altre clos sagrat en un lloc més apartat, i aquell fou tancat, i en aquest estat continuava el dia 26 de juny de 1874." (p. 119)

"De l'antic cementiri i altres coses.- I parlem del 'campo santo', com s'anomenava el cementiri. Era lluny, molt lluny de les parets que cercaven Sabadell, al Taulí; el primitiu, com en la majoria dels pobles, estava arredossat a un costat de l'eglésia. A cal Juncà, la primera ferreteria, s'edificà damunt seu, al carrer de la Rosa. Al Taulí, doncs, ja feia anys que funcionava. La porta d'entrada donava enfront al carrer de Bufí. L'enterro passava pel de la Roda [...] La conducció dels cadàvers al cementiri es feia en braços i pels veïns del finat; l'enterramorts, el Gamell, seguia al difunt amb una tauleta, baixa de petges, per a posar-hi la caixa quan reposaven o cantaven absoltes. Si era un infant, els infants veïns el conduïen i, després de l'enterro, la casa els obsequiava amb un pa de quatre crostons cada un. Això era una llaminadura que en aquell temps feia desitjar la mort de tots els malalts petits. Pocs pans arribaven a casa sencers. Al costat del pa moreno i terrós, un panet de quatre crostons i de fleca, que valia quatre quartos, era una gormanderia. [...] De tant en tant, i sobretot a l'hivern, corria que sortien fantasmes blancs del cementiri del Taulí. Tant com les llums han anat prosperant menys fantasmes han eixit ni dels cementiris ni de les esglésies. La llum 'no els prova', segons l'experiència demostra per tot arreu." (p. 55-56)

"Allavors això de visitar el cementiri per Tots Sants i el Dia dels Morts, no s'acostumava. No hi havia tombes i els nínxos eren molt senzills i tan sols duien els noms dels enterrats; tenia d'ésser un ricatxo el que li portessin una corona de semprevives del tamany d'un tortell. Ademés, com que el cementiri era al Taulí, a tocar Sabadell, per la porta es veia tot i sovint s'hi entrava." (p. 120)

"...va aixecar-se una gran mortalitat, de manera que el cementiri de l'església es va atapeir, i va caldre cercar un espai nou per als cadàvers: primer es va pensar en el pati de l'Hospital, mes com que es trobava roca gairebé a flor de terra, es va desistir del propòsit i es va dedicar a cementiri nou un camp que posseïa la Comunitat al Taulí i que aproximadament queia a la creu dels actuals carrers de Vilarrúbias i de Bufí. L'acord es va prendre el 4 de juny [de 1809] i l'endemà mateix es féu la cerimònia de beneir el nou fossar." (p. 286)

"La població havia crescut fins a les portes del cementiri del Taulí i aquest veïnatge danyava la salut pública, cosa que veié el governador de Barcelona Marian Ordóñez en la visita que va practicar a Sabadell per l'agost de 1853, després de la qual va manar a l'Ajuntament que s'ocupés del trasllat." (p. 356)

"El fossar del Taulí va restar sense aplicació. L'any 1874, l'Ajuntament, per a evitar les manques de respecte que es cometien envers les despulles, va manar als propietaris de nínxols que traslladessin els cadàvers al cementiri nou. En 1877, per la mateixa raó i a instància de molts veïns, es portaren al nou cementiri les despulles que jeien a l'antiga fossa comú. En el fossar del Taulí hi havien hagut, solament nínxols. Per contra, en cementiri de Sant Nicolau va començar a embellir-se amb els simples monuments funeraris que s'hi construïren a partir de l'any 1866." (p. 357)

"Pel volts d'aquest temps va iniciar-se l'obra que havia d'unir els dos segles i coronar els esforços benèfics de la població: l'Hospital del Taulí. [...] En 1901 l'advocat sabadellenc, Josep Cirera i Sampere, va cedir per al nou Hospital, extensos terrenys de la seva propietat, al Taulí. L'arquietecte Enric Fatjó Torras s'encarregà de planejar i menar les obres, de franc.